Tinc opinions varies sobre això. Em va semblar molt bonic però hi havia molta gent i poc respectuosos amb els soroll. Els japos (o Singapures...no ho tenim clar) no paraven de parlar i al final disfrutaves de la vista pero no de la situació.
Si li dius a la Marta et dirà que un trunyitu….però té raó perque ella estava emprenyada amb el soroll de la gent…si hi tornessim…buscariem un altre lloc…no tindries la foto perfecta..però si que viuries una altra experiencia. Dit això….
El tuc tuc ens venia a buscar a les 4:00 am…Caaallllllll??????? Doncs si que cal…al final…va ser el millor perque sinó..no haguessim ni tingut la primera fila. Sobretot…Lot per veure-hi!!!
Vam ser les primeres a entrar al temple…jejeje…quan ens hi vam acostar..es van aixecar 10 segurates i es van posar en fila en plan el joc aquell de “l’aranya peluda” que has d’intentar creuar sense que et pillin….doncs eso…prou gracios. Vam ensenyar el ticket…ahh…preu del ticket 1 dia 20 $, 3 dies 40$. Amb 2 dies pots fer-te’n una idea i no anar a saco…1 dia potser es massa poc i agobiant…3 segurament està bé però segur que hi ha gent que es massa.
Segueixo…ensenyem el ticket…i darrera nostre ja apareixen 40 japos (seran japos per nosaltres, si???) Seguim al seu costat…perque sembla que el guia sap on van a veure la sortida del sol. Mentrestant…ja tenim dones que ens ofereixen cadires, café, menjar i una superexplicació de la sortida del sol (algú em sabria dir què es pot explicar d’una sortida del sol?????? Potser jo m’ho estic perdent i no ho acabo d’entendre…..).
Res, seiem a terra…primera fila…Que no pesatttss!!! Que no volem cadires!!!! Que nuestro culo nos vale y nos sobra!!!! I la dona aquella erre que erre que si ens havia guardat el millor lloc i no parava de dir “Number three(3)”. Allà ens quedem...assegudes al terra...els japos tots amb les seves cadiretes les comencen a posar al costat...hi havia un llac on reflexava el Angkor Wat....esa era la foto!!!
Van passant els minuts, la gent va arribant…unes al darrera porten el picnic senser forrat en “porexpan…no se com s’escriu) i vinga soroll…els diem que callin..i elles si que ho fan, Gràcies!!!. La gent de per allà també diu als japos que parin…Ni caso!!. Comença a haver-hi més llum…sembla que el sol vol sortir…la gent es va fent fotos…un altre cop a les rambles!!! Finalment no hi ha una sortida del sol especatcular!!! Bàsicament no hi és…hi ha nuvols…i ens hem de quedar amb l’inici…que no va estar malament i alguna foto en vam treure.
Marxem…anem a esmorzar al “Number 4, Rambo para los amigos”. La dona del “Number 3” s’enfada i sembla ser que ens tira un maldeojo!! Uiixx uiixx uiixx…mala suerte para toda tu vida!!! Res…demanem unes crepes de nutela per esmorzar…com unes reines!!! Son les 6 del matí...ens les mereixem. Demanem un café Lao…aquell ben negre i espès…que en comptes de barrejar-ho amb llet normal ho fas amb 3 kg de llet condensada (no esta mal…i t’hi acostumnes…el teu metabolisme també s’hi acostuma...i al teu colesterol li agrada força).
Un cop esmorzades…a seguir passejant i veient temples!!! Hi ha el de les 226 cares que em va encantar, hi han els petites que queden sobre el riu, hi ha els de les piràmides i sobretot n’hi ha un que està entre unes arrels inmenses que sembla que se’l mengen. Aquest es el més selvàtic que queda. Tots aquests temples van ser trobats pels francesos entre una frondosa vegetació i van tardar molt temps a treure-ho.
Voliem anar a un temple que queda una mica lluny ( buscaré el nom quan tingui un segón) i el tuc-tuc no ho tenia clar. Al final…vam decidir marxar cap allà perque aquell dia ens haviem llevat molt aviat, voliem fer siestecilla i juerguecilla de nit. Ademés, voliem anar a buscar els massatges que fan a un lloc d’invidents.
Al final, quan el tuc-tuc es va decidir a portar-nos…va començar a diluviar…i ja vam fer parada y vamonos!!! Deixar les coses al guesthouse, començar a pensar en el bus de l’endemà fins a bangkok i anar a dinar. La Carulina ens va buscar un lloc de la lonely que va estar molt bé i que estava ala zona de pubs. Relaxadetes…vam dinar i ja pensavem en la migdiada quan…..uuuaaahhhlllaaaa…una piscina de peixos que ens faria una neteja als peus ( fish massage)…després veuriem que estava tot plè…però al final…un regateo com deu mana…i vam pagar mig $ per persona i les 4 amb els peus a dins. No se qué passava amb la Carulina però tots anaven a ella al principi i li vam haver de dir que ens en deixés...jejeje...serien els peus més guarrussss??? No ho sabrem mai...nosaltres vam treure les nostres propies teories...que no seria el lloc per explicar-les.
Seguidament...corre corre cap al guesthouse...no sense passar abans per la sala dels cecs. Vam agafar hora...feia bona pinta...a les 18:00 hi tornariem.
Migdiadeta ( pk al final vam dormir una hora) i apali cap als invidents. (veure post amb dades específiques). Mentres esperavem fora vam estar jugant amb unes nenes monissimes...fent cues al cabell, pintant, picant de mans...fins que ens van cridar.
Fer-te un massatge per invidents és, si mes no, curiós. D’inici et fan un primer tanteo de lo llarga, ampla i tipus de muscul que deus tenir (10 segons). Després ens van aplicar directament el famoso método dels “puntos gatillo” http://www.psiquired.com/Colaboraciones/fibromialgia_archivos/image006.jpg que és un dolor inhumano quan t’ho apreten….o com a mínim a mi em van matar en els moments del coll i espatlles. A la Marta a la zona lumbar….i a totes en el moment de tocar el punt del colze…Jo no se…però vaig estar a punt de dir-li al tio que em marejava de dolor….vaig sortir blanca…segurament renovada..però més blanca del que sóc!!!
Res…con esto y un bizcocho…ya eran casi las ocho!!! Doncs cap a la zona de pubs!!! Visca visca…encara que abans vam passar pel mercat de nit…vam fer 4 compritas i apa…a fer una birreta mentres pensavem on sopar.
Tant pensar tant pensar...crec que vam sopar al pitjor lloc de Siam Reap!!! Amb la Carulina ens vam demanar un “Cat-fish” que ens el van portar recremat i a sobre estava plè de huevas negreesss..buufff bufff buf...quin fàstic. Vam acabar menjant arròs blanc que venia d’acompanyament!!! L’Anina i la marta...a los Noodles que nunca fallan...Que grandes!!!!
Aquell nit...va ser llarga...que si otra birrita, que si provamos este tipo de orujo infumable...que si no es pot beure..però tot cap a dintre…que si anem al templo a bailotear…que si ens trobem al Carmelo(valencia)..que si Waka Waka de la Shakira, que si una Sud-africana ens ensenya a ballar i ella encantada, que si conocemos a un grupo de gaditanos,…així així…anar passant les hores!!! A l’endemà representa que marxem a les 11:00….quedaros con el palabro “ representa”…m’estic fotent de mala llet abans d’explicar-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada