Estamos abandonando Laos….vía las 4000 islas…y nunca pensé que sería necesario relatar 13 horas de autobús, las que necesitamos para llegar a Cambodia….estaba equivocada…de laaarrrggoooo!!!
Comencem el dia…a les 8:00 sortia el nostre barquito per anar a buscar el primer autobús…(quedaros con lo de primer autobús)!!!!
La Marta es demana una crepe de pinya per esforzar ( ben calenta que li porten…eerrrggggsss) i nosaltres uns entrepans sense cap gust….resulta que lúltim dia a Laos debem haver triat el pitjor lloc per esforzar…o potser que el dia senser seria un infern…i encara no ho sabiem.
Agafem el barquito ( a les 8:00 ja suavem gota grossa)…ens deixen a l’altra banda, última vegada travessant el Mekong...molltt tristttt. Allà compro uns souvenirs laosians ja que no n´haviem trobat durant el viatge apart de Luang Prabang ( els pots per guardar el stiky rice...arròs ben enganxifós que es menja fent boles).
Ens plantem allà on sortirà el bus...ja hi ha uns 4 xicots que ens esperen amb una quantitat de $ considerable a les mans..uuufff....que raro....doncs resulta que ens venen a fer el canvi de moneda perque diuen que a la frontera ens costarà més diners. Haig de dir que tenien raó. La Marta, Anina i Carol recopilen tots els diners laosians….jo no els trobo i ja ho faré en un altre moment.
Bé, pugem al bus…ens enganxem amb els “rodilleros” ( 4 alemans que es colen directament i molt maleducats…però encara no saben el que els espera….) perque volen pujar al seient de davant perque 1 dels 4 té el genoll malament i el condutor li ha promés que li guardava el seient…(llámame ingenuo…). Ok, pugen davant….perfecte…nosaltres ens repartim 4 seients…ben ambules…i preguntem si no ha de pujar més gent. El senyor “todo sí” ens diu que no puja ningú, que ens podem quedar Aixa…nosaltres ja pensavem que erem a la gloria ( un autobús carrinclòn no gaire còmode pero amb 2 seients per cap ens portaria durant les 13 hores….diga’ns ingenues també….).
Al cap dúna estona…uupppssss arribem a la frontera…puja un tio (ja té pinta de mafia trilera) i ens diu que baixem, que passem la frontera, que hem de passar per 4 garitos que hi ha i que a láltra banda ens espera l’autobús. Quan baixem i veiem que les maletes son a terra entenem que no és el mateix autobús.
Dacord, comencem per la primera....uuiiixxx...que raro...hi hem de posar 2 $ perque sinó el tio de dins la caseta no es digna a obrir el nostre passaport....molt bé…doncs 2 $ * xx gent diaria….un bon bonus pel noi.
Passem….ja tenim segell de sortida de Laos….i resulta que ens trobem un tio en un chiringuito…(per cert…trobo que s’assembla al de Perdidos el jefe de Dharma) que ens fa omplir uns papers i té una pistoleta d’aquelles per pendre la temperatura. El chiringuit rep el nom de “Quarantine” i està en tierra de nadie…
¿Què aquest noi també necessita un sou variable??? Això si que se’n diu fer l’agost!!! Res...que perque ens dispari la pistolita resulta que cal deixar anar un altre US$...doncs vinga som-hi. Resultat de la febre??? Ni idea...i jo que estava ben refredada…doncs ni idea..ells ja tenen el $ i punto.
Apa nanus, passeu cap a l’altra caseta...i com a burros...hi anem. Allà demanen 1 foto de carnet. Molt important portar varies fotos de carnet si penseu anar creuant fronteres. Aquí...si no la portes...2$!!! Nosaltres en portavem...la carulina no la va trobar i va haver de pagar…trobo que queda prou lleg un document amb 2 $ enganxats en el lloc de la foto amb una grapa…..Ahhhhh nooooooo!!! Que aquests també tenen sobre sou!!!bandarrreeessssss
Ultima caseta…ja directament preguntem que quan hem de pagar..i entre ells no ho tenen clar…perque un ens diu que si, que val 1 $...però de seguida els 3 de darrera ens dieun que no…que 2$...No val la pena discutir…les coses van així…el trilerisme forma part de la seva cultura.
Finalment sembla que som a Cambodja…. I hi ha un autobús que ens espera….tancat…però ens espera. Comença a arribar més gent que no venia en el primer autobus…què vol dir??? Que anirem a tope!
Els “rodilleros” s’esperen els últims a passar la frontera…encara pensen que els guardaràn aquell lloc tan promès per “senyor todo sí”. Al cap d´una horeta ens obren les portes….intentem agafar bons llocs però al final…tenim només un seient per persona i gràcieess!!!!! Resulta que hi ha un altre autobús que s’ha espatllat i que hem de compartir…juas juas!!! Al final…increible…ens pugen uns tamburets a l’autobús i la gent asseguda al terra, al passadís…mare meva!!! I qui son els últims en pujar???? “els rodilleroooosss””” jajjaa…doncs ara a veure a qui li diuen que el noi de les 4000 illes li va prometre que tindrien un seient…por listos!!!!
Iniciem el viatge…llarg…amb parades….baixa gent…en puja…ens paren a dinar en un lloc que és pitjor que un zafarranxo…el menjar impossible…decidim alimentarnos a galetes i a pringles…quan queda lliure el lloc del costat de la carol i el meu…s’asseuen 2 italian….Heu estat mai 8 hores assegudes en un autobus al costat de 2 italians que només fan que cridar??? No us ho recomano…quins crittttssssss!!!! Res…per acabar-ho d’adobar…en el moment que baixa el sol…s’engega una música máquina ( verure video adjunt) amb l’autocar ple de llums fent pampallugues de diferents colors en plan discoteca!!!! Si no lo veo..no lo creo!!!! Res…apa…4 hores que ens queden…jajajja!!!!
Ahhh nooo….que resulta que hem parat i que les motxilles tornen a ser a terra??? Otro cambio de bus??? Efectivamente…allà hi ha un mercadillo…comprem pinya…ens posem el flix flix tòxic perque els bitxos de cambodja semblen suicides.
L’home del bus ens comença a dir que si tenim lloc per dormir…que ells te un lloc per les 4 ( i per tots els que aconsegueixi enganyar) i que molt barato, net i tot. Que pesat…es passarà així amb la gent la resta del viatge i quan arribem a Siam Reap (per cert…Siam Reap es on anem…)
Res…pugem a láltre bus…aquí hi han alguns locals que ja hi eren dins ( aquests locals no vomitaràn pas). Ens incorporem...aquest cop la Carol i jo seiem juntes per evitar italians ....però…res…se’ns posen a darrera…pero no parlem ara…quin descans. Tampoc hi ha discoteca…els seient son còmodos…sembla que això s’acaba.
Després de 3 horetes crec…(una conducció bastant xunga) arribem a la ciutat…obviament no ens deixen al centre prque sinó perdrien aquest fantàstic negoci dels tuc-tucs per portar-nos al guest house!.
Pot ser més trilero encara???? Siiiiiiii…jo dic que allà os ens van deixar és un garatge dels amics del que ens venia guest house al bus i que només entren els conocidos. Allà ens tanquen en un solar….i a tots els que veniem en bus ens encolomen a un tuc-tuc. Negociem pero és impossible!!! Mafiosoooss!!! Al final, ens agafem, li diem que ens porti al centre pero NO al seu hostel. Pugen ( de gratis) el amigo del autobus mafioso i a láltre tuc-uc un altre. Ens enfadem i els diem que ells pagaràn la seva part….al final…resulta que anem a petar al seu Guest house…que pesats!!! Els diem que no, no no no,…que ens treguin dállà i ens tornin al centre. Sénfaden molt...i ens diuen que ok. El nostre ( de la càrol i montse) ens comença a dir que som molt antipàtiques…ens comença a insultar…li diem que ens deixi a un hostel que haviem vist que entrava gent…ens fot un crit i ens diu que no…comencem a preocupar-nos...pensem en estratègia per saltar del tuc-tuc...mentre láltre ens segueix cridant…finalment li fotem un crit….ens para a 5 carrers….baixem…paguem…i veiem a lánina i la marta que arriben en un altre.....
Ens calmen…i anem a la guest house que haviem vist…Comença la nostra aventura a Cambodja….ben ajetreadilla fins ara després de finalment 17 hores de viatge.
