hola!!! soc la Carol i em toca parlar de l'increible viatge entre Luang Prabang i Van Vieng.
Resulta que el dia anterior vem agafar un Songthaee (consultar transportes laosianos en aquest mateix bloc) i el conductor, era simpatic com ell sol, com la majoria de gent en aquest pais... i ens va dir que al dia seguent podia dur-nos fins a VV amb una jumbo (consultar tb) dit i fet: arreglem el preu, quedem en la hora, al dia seguent puntualitat tot correcte!!
La primera coseta va ser que a nosaltres 6 en va tocar seure al darrera de tot amb la poca ventilacio que aixo implica, pero que hi faremmm...davant nostre 3 locals que esdevindrien el veritables protagonistes d'aquesta historia...
I arriba la maleida hora que arranca el trasto i sorpresa la nostra quan veiem que el conductor ( que semblava ser el pare del conductor simpatic d'ahir), era la reencarnacio d. Emerson Fitipaldi foten unes frenades i unes acelerades gratuites, avancament en curva i canvis de rasant... pels 8 ports de muntanya que vem travessar.
Nosaltres ho vem portar prou be pero els 3 locals no van poder parar de vomitar en les 6 hores que va durar el viatge... el de davant de tot vomitava amb tanta mala folla que el tema tornava a entrar per la finestra inmediatament posterior a'ell, que era la del meu davant on el seu amic vomitava discretament dins una bossa..
El conductor va comencar a escridassar-los i no va parar fins que van quedar adormits...
durant aquesta estona les matriarques del Meckong anavem subministrant biodramines a tort i dret...
a mig cami vem parar a dinar a un garito de carretera i el conductor va fer netejar la xapa de fora als vomitadors i a nosaltres ens va continuar cridant i insultant durant mitja hora mes...el dinar va ser poc agradable....i la pregunta final seria: perque els laosians escupen tant quan estan marejats? escupen per la finestra sense calcular la parabola que fara el pollastre desde un automobil en marxa per una carretera de curves i les finestres obertes.... en fi... al final vem arribar a bon port i el senyor va acabar dientnos adeu i gracies en un to del mes correcte.
p.d. emerson fitipaldi potser encara viu.....